Sara Q. Pipó: "El sistema ens vol tranquil·les i manses, sense fer soroll ni molestar"
18.11.2026
Tres dones, un bar i una frustració que sembla no tenir sortida. A Desídia, Sara Q. Pipó ens endinsa en un univers de desitjos frustrats, passions adormides i rutines que ens atrapen. A través de la ironia i la poesia, l'espectacle reflexiona sobre la desídia com a forma de vida i sobre una societat que sovint ens allunya d'allò que realment volem.
El Teatre Eòlia acull l'espectacle del 2 al 5 de desembre, amb Georgina Balart, Marta Codina i Zaida Lloveras sobre l'escenari.
Parlem amb la seva directora i dramaturga sobre la normalització de la frustració, el desig i la necessitat de tornar a escoltar-nos.
Entenem la Desídia com una falta de desig o interès… Què significa per a tu el concepte de desídia?
Efectivament, sí, Desídia fa referència a la desgana; la passió que no ha pogut expressar-se i que s'ha instal·lat còmodament en el temps; és un "quiste"; el que s'ha encallat perfectament i que ja ha esdevingut una part més del nostre cos; és la normalització de la frustració...
Com neix la idea de crear aquest espectacle? Quina va ser la inquietud inicial que us va portar a parlar de la desídia?
La idea parteix de l'experiència i la meva observació personal. Com la desídia tenyeix la meva vida i la dels que es troben al meu voltant és un fet trist i innegable que existeix i, per parlar-ne sense tabús, recorrem a l'humor i a la bellesa per mirar d'apaivagar-la. Inspirada per les fotografies surrealistes de Gregory Crewdson i les preguntes que em van sorgir arran de l'estudi vaig començar a escriure les primeres traces de la peça.
L'obra parla dels desitjos frustrats. Per què creus que ens costa tant identificar què volem realment?
Perquè vivim en un món sobresaturat d'estímuls que constantment ens distreuen del que volem ser. També estem molt solxs i ens manquen l'empatia i els referents, la qual cosa fa que sovint no tinguem on agafar-nos i reafirmar-nos en allò que som.
Vivim en una societat que ens empeny constantment a ser productius i a tenir èxit. Creus que aquesta pressió ens acaba fent perdre la capacitat de desitjar?
No és que perdem la capacitat de desitjar. Crec que la capacitat de desitjar és intrínseca en l'ésser humà, és un fet inevitable i molt valuós que posseïm sempre. Ara bé, que la societat ens empenyi a ser productives i a tenir èxit pot adormir els desitjos fàcilment. El sistema frenètic i competitiu en què vivim ens desvia sovint del camí que havien iniciat en el seu origen aquests desitjos desposseint-los de la cura, l'amor i l'energia que els caracteritzaven.
Les protagonistes comparteixen les seves frustracions, però no aconsegueixen sortir del cercle en què estan atrapades. Per què creus que, de vegades, fins i tot quan som conscients del que ens passa, ens costa tant canviar?
En aquest punt és on des de Desídia volem posar èmfasi en el consum de l'alcohol. Hi ha molts factors que ens poden mantenir en la inèrcia de patrons que no ens ajuden a satisfer els nostres desitjos, però en aquest cas nosaltres hem triat l'alcohol, una substància que aplaca, que dorm, que fa "oblidar" i que està tan socialment acceptada! Aquesta substància, així com moltes d'altres, li serveix al sistema perquè ens mantinguem tranquil·les i manses com les feres, sense fer soroll i sense molestar, amb pocs privilegis, però sí els privilegis justos perquè no ens revoltem, amb l'energia adequada per tal de viure, però no interrompre la cursa salvatge del capitalisme individualista en la que ens trobem immerses.
Heu apostat per una proposta híbrida. Per què? Què us permet expressar aquest format?
Perquè des de la companyia creiem en una escena accessible pel que fa a llenguatges que contempli totes les sensibilitats possibles. Així, a Desídia, qui connecti més amb la imatge podrà fer-ho, però qui connecti més amb el so, el text o els objectes també podrà fer-ho! Creiem que la hibridació és un llenguatge democràtic perquè mira d'acollir qualsevol sensibilitat que l'experimenti.
Quin paper tenen l'espai del bar, la música, la il·luminació i els elements escènics en la construcció d'aquest univers?
Tots els elements estan minuciosament triats per a la construcció d'aquest petit univers. Nosaltres proposem i creem d'acord amb un sentit, però ens agrada que el públic es faci preguntes i acabi de donar-los el sentit i el paper (o no, perquè no s'ha d'entendre tot sempre!) que més li ressoni ja sigui en el moment de la recepció com en els dies posteriors.
L'obra té una dimensió irònica i poètica. Com heu trobat l'equilibri entre parlar d'un tema profund i fer-ho des de l'humor?
Al cap i a la fi, la creació t'hi va portant i t'adones que no podia ser d'una altra manera. L'humor és l'únic que ens salvarà de l'apocalipsi.
Creus que compartir els nostres desitjos i frustracions amb els altres pot ser el primer pas per sortir de la desídia?
Lamentablement, en els temps que vivim sortir de la desídia s'ha convertit en una utopia. El que sí que podem és compartir aquestes frustracions i inquietuds per no sentir-nos tant solxs. Creiem que l'empatia i l'amor són eines absolutament poderoses i reconfortants en espais hostils i salvatges com ho són els que genera el capitalisme.
Què podem fer per tornar a desitjar?
Escoltar-nos! Escoltar-nos a nosaltres i a la resta! Escoltar-nos i tenir curiositat tant pel nostre relat com pel relat dels altres. La inspiració és en qualsevol racó, només s'ha de mirar amb una mica més d'atenció.
18.11.2026
L'espectacle, que s'estrenarà el 2 de desembre, aborda la mort, el llegat familiar i la reconciliació a través d'una proposta musical amb banda en directe de l'ESMUC.
04.11.2026
La iniciativa té com a objectiu arribar a nous consumidors culturals i preveu repartir més de 55.000 bons per fomentar el consum cultural a la ciutat.
03.11.2026
Parlem amb la directora i dramaturga de Perdona'm cos meu sobre el poder de l’amor i la responsabilitat de l’art davant la violència masclista.
01.11.2026
Aquest mes, els teatres ens conviden a descobrir noves històries, deixar-nos sorprendre per grans interpretacions i gaudir de propostes per a tots els gustos.
28.10.2026
El membre fundador del Tricicle deixa els escenaris després de gairebé 50 anys de carrera.
21.10.2026
El musical torna a la Sala Versus Glòries mentre suma reconeixements i reivindica el teatre com un espai de resistència, memòria i celebració col·lectiva.
20.10.2026
Parlem amb l'autora de 'La setmana del diluvi' sobre les conseqüències dels abusos de la societat i la necessitat de reparar ferides amagades.
19.10.2026
L’emblemàtic espai cultural del barri del Raval de Barcelona, construït el 1930, va reobrir les seves portes després d’una reforma integral per iniciar una nova etapa teatral.
14.10.2026
El canvi marca el final de l’etapa de Josep Maria Pou al capdavant del Romea, on continuarà vinculat com a Ambaixador Artístic.
06.10.2026
Parlem amb Joan Arqué, director de No miris, sobre la incomoditat de parlar de les zones grises de la condició humana.
01.10.2026
Aquest octubre, els escenaris s’omplen de noves històries, autories i propostes per a tots els gustos.
30.09.2026
La gala de la novena edició, celebrada a Paral·lel 62, ha reconegut els espectacles i professionals més destacats de la temporada 2025-2026 a la cartellera barcelonina.
21.09.2026
Parlem amb la Júlia Jové i en Xavi Navarro, protagonistes de Després de Nosaltres a l'Espai Texas, sobre el repte de mantenir un vincle després d'una ruptura.
18.09.2026
Alguna vegada t’has quedat sense entrades per a una obra que et feia molta il·lusió anar a veure? Doncs no està tot perdut! Aquí tens un recull d’obres que tornen als escenaris.
16.09.2026
La iniciativa celebrarà la seva primera edició el 22 de novembre de 2026. No et quedis sense la teva entrada!




