Desaparellats a l'Entrevista

DESAPARELLATS – Espai Texas

Hi ha portes que només s’obren en moments de crisi… i d’altres que apareixen, literalment, dins del lavabo de casa. A Desaparellats, en Ton i l’Anna, una parella atrapada en la rutina i les preguntes en bucle, es troben de cara amb una porta misteriosa que els transporta a un univers paral·lel. Allà hi descobreixen versions d’ells mateixos que són més lliures, més valentes, més divertides… però també més desconegudes. I és just en aquest joc de miralls on s’obre el gran interrogant: si es tornessin a conèixer, es tornarien a triar?

La comèdia, escrita per Ramon Pardina i dirigida per Roc Esquius, és una proposta tendra, esbojarrada i profundament humana sobre l’amor i les segones oportunitats. Però lluny de néixer del drama, Desaparellats sorgeix d’una ruptura viscuda amb agraïment. Una mirada que reivindica les relacions de parella com un dels motors que donen sentit a la vida, malgrat els seus embolics, els silencis i, sí, els mitjons que mai apareixen aparellats.

El to fantàstic hi té un paper clau: una vinyeta del Miguel Noguera, on algú intenta sortir d’un lavabo però “el món està ocupat”, va ser el punt de partida per obrir la porta (mai millor dit) a tot aquest univers paral·lel. Aquesta barreja deliciosa entre quotidianitat i fantasia és la base del to de l’obra. 

A l’entrevista que hem preparat, el Ricard i l’Esther ens expliquen com han construït, com a intèrprets, aquest món ple d’humor, tendresa i metamorfosis internes, i per què tots —fins i tot els que diuen que no volen segones oportunitats— acabem mirant-nos al mirall i preguntant-nos qui seríem en un altre univers.