Quise ser maricón pero nací sudaca a l'Entrevista
17.06.2026
En una emotiva i punyent intervenció des del Teatre Tantarantana, l'artista conegut com a Mazorra ha obert el seu cor per parlar de les complexitats que travessen el seu cos no binari, migrant i racialitzat. A través d'una confessió íntima que connecta directament amb la seva darrera proposta escènica, ha posat sobre la taula l'enorme distància vital que separa les persones que han de lluitar constantment pel reconeixement de la seva existència d'aquelles que viuen des de la comoditat del privilegi.
L'artista ha compartit, amb un punt d'ironia i vulnerabilitat, el que de vegades transmet a la seva terapeuta: l'enveja cap a l'home heterosexual la major preocupació del qual és simplement decidir si compra o no entrades per a un partit de futbol de la FIFA. En contraposició, viure des de la interseccionalitat esdevé, segons les seves paraules, una mena de "sac de boxa" on es reben de manera constant les tensions i les ràbies de la societat, ja sigui per una banda o per l'altra.
«Ja m'agradaria tantes coses per estar més tranquil·la. Quan miro cap al costat i veig el blanc heterosexual de dretes, ho entenc i penso que és mort de por de perdre el seu privilegi.»
