TOSKA

Toska és la sensació perpètua d’un soroll blanc de l’ànima, una misteriosa angoixa de qui sent un fort desig sense tenir res a desitjar.

Ella i Ell, bessons, mutilats i cobdiciosos, acumulen riqueses fins a convertir-se en usurers que presten diners a Déu i al Diable en una ciutat de la qual no se sap res, excepte que està coberta de neu i que, un dia, un home misteriós, anomenat “el Fuster”, va començar a construir un mur altíssim que la divideix per la meitat.

Des d’aquell moment, els dos personatges passen els dies davant de la finestra de casa seva, elaborant conjectures sobre qui és el Fuster i quin és el propòsit d’aquell mur; per què, cada quatre anys, algunes persones són tretes de casa seva i deportades a l’altra banda sense poder tornar mai més, però, sobretot, quina és la banda correcta o equivocada del mur.

En les seves discussions recorden un passat llunyà, gairebé infinit, en què no hi havia ni neu ni mur, quan Ella no recollia pètals secs per llançar-los als funerals i Ell podia tocar les mans suaus del seu estimat Kolpakoff.