SOLO QUERÍA BAILAR
Com acaba una ballarina amb una condemna de trenta anys de presó per un acte terrorista? >
FITXA ARTÍSTICA
Idea original i interpretació: Olalla Hernández
Dramatúrgia: Sergio Martínez Vila, basada en la novel·la homònima de Greta García
Direcció: Alberto Velasco
Disseny d’escenografia: Alberto Velasco
Disseny d’il·luminació: Manuel Tejera i Alberto Velasco
Espai sonor: Carlos Gorbe
Coreografia: Alberto Velasco
Col·laboració en coreografia: Olga Magaña
Vestuari: Noelia Lebrato
Producció executiva: Olalla Hernández
Direcció de producció: Inmaculada Almagro
Comunicació: Josi Cortés
Taller d’escenografia: Jesús Hernández
Fotografia i vídeo promocional: Daniel Jaén
Disseny gràfic: Geraldine Leloutre
Veus en off: Esperanza Guardado, Elena Martín i Carlos Gorbe
Solo quería bailar és una tragicomèdia sevillana punk, narra en primera persona la història de la Pili, una ballarina que és a la presó perquè va acabar jarta (com diria ella) de la institució i de la seva burocràcia, i es va convertir en terrorista, tot i que no pas tan bona com li hauria agradat ser.
La Pili parla en andalús; és divertida, escatològica i beneita, o això és el que li han repetit sempre. Tanmateix, el seu discurs, aparentment naïf i desendreçat, amaga una denúncia encertada del sistema.
La seva ràbia no s’adreça únicament contra l’administració pública i els seus entrebancs burocràtics. Tampoc contra el seu pare castrador, ni és una revenja contra els seus professors de dansa. És un acte kamikaze d’amor per part d’algú que mai l’ha tingut.
