DONA I ASPIRADORA
FITXA ARTÍSTICA
Direcció: Helena Tornero
Interpretació: Míriam Escurriola Peña, Sergi Espina (la veu d’en Gonçal), Mònica Samit (veu cantada)
Idea original: Míriam Escurriola Peña i Helena Tornero
Text i dramatúrgia: Helena Tornero
Moviment / coreografia: Beatriz Macías
Espai sonor / composició: Juan J. Ochoa
Disseny i construcció escenogràfica: Jan Clota Vilaró
Vestuari: Estela Banger
Il·luminació: Míriam Escurriola Peña, Jan Clota Vilaró
Producció artística / ajudantia de direcció: Montse Enguita
Fotografia: David Ruano, Yulia Evseeva, Mario Wurzburger
Vídeo / teaser: Sara Roig i Luca Butturini
Disseny gràfic: Anna Escurriola Peña
Una producció de La Carpa Espai Cultural i Ad Hoc
Amb el suport de: Fundació AISGE, La Unió Santcugatenca, Factoria SI
Agraïments: Jaime Calvet, Raquel Chozas, Carlos Lupe, La Carpa Espai Cultural, Centre Cívic Parc Sandaru, Fernando Racimo, Teresa Franquesa, Cesc Colomina, Teatre Kaddish, Laura Roqué, Mercè Rulló, IEA Oriol Martorell, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, Lorena Delgado, Helena del Pozo Marrugat.
Dona i aspirador(a) és un text que parla de la força de les paraules, però també de com aquestes demanen una justa coherència en les accions.
És un text que ens confronta, com a la seva protagonista, amb el rol que tenim en el nostre destí, però també en el destí del nostre entorn.
En el procés de recerca d’aquesta peça hem escoltat i llegit les paraules de científics, polítics, experts, activistes. Persones que estan posant accions a les seves paraules per tal de trencar aquesta barrera de silenci. Persones que mereixen ser escoltades amb més atenció. Perquè ens hi va la vida.
Sabent, com deia Samuel Beckett, que l’única cosa que tenim són les paraules, he mirat d’escriure i articular a l’escenari els mots d’aquesta Dona i aspirador(a). Aquesta Dona de Cabells Vermells que tan meravellosament encarna Míriam Escurriola Peña dalt de l’escenari i que, paraula a paraula, es va transformant. Amb ella i amb tot l’equip artístic (Montse, Bea, Jan, Juanjo, Sergi, Mònica, Estela, David…) hem construït aquest recorregut de destí incert. I el resultat és un viatge policrom, de pinzellades nervioses, que recorre tota mena de paisatges. De la rialla a la llàgrima, de la conferència pública a la confessió íntima, de la llum a la foscor i de la foscor a la llum.
Gris. Verdor. Blau. Maror. Vent salat. Ja hi ets.
Ara només esperem que caminis amb nosaltres.
For the time is for you to rise.
Helena Tornero Brugués
