QUERÍA SER MARICÓN PERO NACÍ SUDACA
Cal una revolució que ens retorni la dignitat de la lluita, travestida i política, dissident i combativa, lèsbica i brillant, promíscua i valenta.
FITXA ARTÍSTICA
Creació i interpretació: Mazorra
Acompanyament en la dramatúrgia: Oriol Morales i Pujolar
Acompanyament en la direcció escènica: Erik Forsberg i Oriol Morales i Pujolar
Disseny d’espai escènic i lumínic: Edgar Mora
Construcció d’escenografia: Josep Pijuan
Vestuari: Rodrigo Muñoz
Disseny de so: Erik Forsberg
Disseny audiovisual: Queer Falafel
Comunicació: Paula Castillo
Producció executiva: Erik Forsberg
Producció administrativa: Làudanum
Distribució a Mèxic: Artistas Prado
Amb el suport a la creació de Sala Melmac, les Beques Barcelona Crea, el CC Parc Sandaru, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Nau Ivanow
Agraïments: La Revuelta Barcelona per tot el suport incondicional. A Elizabeth Vázquez, Fran Aguzzi i Fede Wagner pel seu talent. A l’Espai Qwerty, Can Batlló i a totes les persones entrevistades i participants dels cercles de paraula Queer, especialment a Cristián, la Josa, Helena Nehme, JP Escutia, José Pescina i Translocura.
Quería ser maricón pero nací sudaca és un cabaret contemporani que explora la migració, la sexualitat i la marginació amb un enfocament irreverent i transgressor. A través de monòlegs crus, música eclèctica que mescla cúmbia, electrònica i mariachi, i amb una posada en escena plena de ritme i color, Mazorra ens obre una finestra a la seva vida, marcada per la tensió entre la seva cultura mexicana i les promeses buides d’Europa. Es tracta d’un espectacle íntim i polític sobre les contradiccions d’una existència queer que viatja des del seu país d’origen, on s’enfronta a la discriminació per la seva sexualitat, fins a una capital LGTBIAQ+, on descobreix noves formes d’exclusió vinculades a la seva identitat migrant.
