CAURE TO FALL
FITXA ARTÍSTICA
Autora i direcció: Helena Tornero
Intèrprets: Míriam Escurriola i Ariadna Chillida
Disseny d’il·luminació: Marc Lleixà
Escenografia: Xavier Erra
Figurinista: Estela Banger
Moviment: Beatriz Macías
Arranjament musical i veu: Mònica Samit
Espai sonor: Pau de Nut
Maquillatge i perruqueria: Raquel González
Traducció i sobretítols: Glòria Barbal
Disseny gràfic: Satur Herraiz
Vídeo: Luca Butturini
Fotografia: David Ruano, Yulia Evseeva i Mario Wurzburger
Producció executiva i artística i ajudantia de direcció: Montse Enguita
L’any 1985, l’escriptora Svetlana Aleksièvitx demostrava amb contundència en el seu llibre La guerra no té cara de dona exactament el contrari del títol que, amb tota la ironia del món, havia escollit. Gràcies als nombrosos testimonis de dones que havien lluitat al front rus durant la Segona Guerra Mundial, ens descobria una realitat que durant molt de temps havia estat negada: les dones no només havien desenvolupat un paper important en la guerra, assumint responsabilitats i riscos com qualsevol altre home, sinó que la seva participació havia estat esborrada de la història. Estem parlant de gairebé un milió de dones.
Dones que combatien un doble front, el de la guerra i el d’un sistema, una manera de fer i de pensar, que les negava: el relat d’uns homes que escrivien sobre herois, oferint una visió sovint esbiaixada. “La guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i uns espais propis. Té paraules pròpies. No hi ha herois ni gestes increïbles, només hi ha persones que porten a terme una activitat humana que és inhumana.” És molt probable que moltes de nosaltres no haguéssim conegut mai el treball d’aquesta gran autora si no hagués rebut el Premi Nobel de Literatura 2015, que va propiciar la difusió de la seva obra arreu del món.
La facilitat per oblidar la presència de la dona és un mal que, malauradament, encara perdura a molts nivells. La resistència femenina contra el feixisme també té paraules pròpies. La seva memòria té paraules, veu i rostre. I tot sovint és un rostre de dona. Caure to fall és una proposta teatral orientada a reparar un altre oblit inexcusable: el de les dones que van lluitar – i lluiten encara - contra les dictadures totalitàries que es van desenvolupar durant el segle XX i, en canvi, no han estat tractades de forma igualitària en relació als seus homòlegs masculins.




