LAS AMARGAS LÁGRIMAS DE PETRA VON KANT
L'obra icònica de Fassbinder sobre els estralls de la passió
FITXA ARTÍSTICA
Autoria: Rainer Werner Fassbinder
Versió: Rakel Camacho
Direcció: Rakel Camacho
Intèrprets:
Ana Torrent – Petra von Kant
Aura Garrido – Karin Thimm
Maribel Vitar – Sidonie von Grasenabb
Julia Monje – Marlene
María Luisa San José – Valerie von Kant
Escenografia: Luis Crespo
Vestuari: Pier Paolo Álvaro i Roger Portal
Il·luminació: Mariano Polo
Espai sonor: Pablo Peña i Darío del Moral
Moviment: Rakel Camacho i Julia Monje
Caracterització: Rakel Camacho i Pier Paolo Álvaro
Cap de producció: Juan Pedro Campoy
Producció executiva: Pentación Espectáculos
Productor: Jesús Cimarro
Coordinació tècnica: Ignacio Huerta
Ajudantia de direcció: Ana Barceló
Ajudantia de producció: Estela Ferrándiz
Regidoria: Hugo López
Tècnic de llums: Edgar Calot
Tècnic de so: Sergio Sánchez Bou
Caps tècnics del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez
Màrqueting i comunicació: Isabel Martín i Javier Antolín
Màrqueting i comunicació del teatre: Teatre Romea
Fotografia del cartell: Javier Naval
Fotografies d’escena: Isa Saiz
Disseny del cartell: Javier Naval
Distribució: Pentación Espectáculos
És una producció de: Pentación Espectáculos i Nave 10 Matadero
Petra von Kant,una dissenyadora d’èxit que acaba de separar-se del seu segon marit, viu amb la seva secretària Marlene, ajudant i gaire bé esclava. Quan una de les seves millors amigues li presenta la Karin, una jove oportunista d’orígens humils, la Petra s’enamora bojament d’ella i promet convertir-la en una model internacional. Les dues dones inicien aleshores una relació tempestuosa plena de dependència, gelosia i humiliació.
Les amargues llàgrimes de Petra von Kant—escrita febrilment durant un vol entre Berlín i Los Angeles i estrenada el1971—pertany al període més brillant de Rainer Werner Fassbinder (1946-1982). L’obra de teatre, que un any després es convertiria en pel·lícula, va ser elogiada per la crítica internacional pel seu retrat estilitzat del desamor romàntic en un univers purament femení. El dramaturg alemany, que va revitalitzar l’herència brechtiana amb el melodrama nord-americà, desplega tota la seva artilleria per parlar-nos de la solitud i la dominació en aquesta història d’amorsàfic que creix en l’el·lipsi i els silencis. Rakel Camacho versiona i dirigeix, amb un pols renovador carregat d’imatges, aquest clàssic del repertori europeu sobre les relacions de poder, l’obsessió malaltissa i la necessitat tòxica de sentir-nos acceptats a través de la mirada dels altres.