TOTS ELS NENS CREIXEN
FITXA ARTÍSTICA
Música: Andreu Gallén
Text: Martí Gallén
Lletres: David Pintó Codinasaltas
Direcció artística: Andreu Gallén
Posada en escena: Ariadna Peya
Direcció d’actors: Ivan Labanda
Coach vocal: Albert Bolea
Disseny de so: Jordi Ballbé
Assessorament de vestuari: Marc Udina
Intèrprets
Ivan Labanda – Pere 2022
Jordi Vidal – Manolo 2022
Mercè Martínez – Neus / Videnta Nieves
Berta Rabascall – Mercè 1992 / 2022
Lluís Rubio – Pere 1992
Ivan Clemente – Manolo 1992
Músics
Andreu Gallén – Direcció musical / Piano
Toni Pagès / Eloi López – Bateria
Dario Barroso – Guitarra
Laia Ferrer – Violí
José Ramon Madrid – Baix
Producció executiva: Andreu Gallén
Cap de producció i comunicació: Anna Candelas
Ajudant de direcció musical: Andreu Perelló
Ajudant de producció: Joan Navarro
Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé
Tècnics del teatre: Aleix Arbonès i Víctor Bartolomé
Màrqueting i comunicació del teatre: Focus
Mescla i masterització disc: Ferran Conangla
Gravació bateries i violí: La Fusteria Estudi (Toni Pagès)
Disseny imatge i disseny gràfic: Zuhaitz Sanbuenaventura
Fotografies: Sílvia Poch
Vídeo: Ivan Labanda
Premsa: La Tremenda
Agraïments: Eòlia, Jan Forrellat, Lucía Torres, Diana Roig, Joan Vázquez, Anna Lagares i Anna Molins
És una producció d’Andreu Gallén amb la col·laboració del Grec 2025 Festival de Barcelona
L’estrena en concert de ‘Tots els nens creixen’, el nou musical català que reviu la Barcelona del 92.
Som a l’any 2022, el Pere és un home de més quaranta anys, divorciat, que ha oblidat per complet que un bon dia va ser un nen. El dia en què la seva filla Mercè decideix escapar-se de casa, el Pere surt a buscar-la. Aquesta recerca el durà a confrontar-se amb l’esdeveniment que el va marcar irremeiablement, trenta anys enrere. Un viatge en el temps que farà que Pere revisqui la tarda de juliol de 1992 on va renunciar per sempre més a la seva infantesa. Una tarda que creia oblidada. El 25 de juliol de 1992: el dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El dia en què va perdre la innocència.
L’única possibilitat que en Pere aconsegueixi trobar la seva filla serà en la confrontació cara a cara amb el nen que va ser i, reconciliant-se amb aquest passat, aconseguirà recuperar-ne l’essència.
