ALMA Y PALABRA

Un viatge espiritual cap a la interiorització, cap a la trobada d'un mateix, del veritable jo. 
La posada en escena dirigida per Lluís Homar ajunta tres disciplines artístiques: la poesia mística de San Juan de la Cruz, la música amb peces de la Música callada de Mompou o la pintura amb el quadre Crist crucificat de Velázquez. En paraules de Lluís Homar, «tres eines de llum meravelloses per a transitar del desassossec a l'assossec». El muntatge posa de manifest aquest camí que porta a la renúncia dels béns materials per a trobar-se amb un mateix i amb el transcendent. «San Juan ens parla de la renúncia que, encara que el nostre instint ens porti a voler tenir-lo tot, el Ser passa per desprendre's de tot; anar a contracorrent, no tenir, buidar-se de tot allò que aparentment ens dona confortabilitat i endinsar-se en un espai completament desconegut i que al descatalogar-nos de l'habitual ens posa en un camí de vertigen», segons afirma Lluís Homar. 
En la interpretació, Adriana Ozores i Lluís Homar posen veu als versos del nostre gran poeta místic, acompanyats tots dos al piano per Emili Brugalla que interpreta una selecció de peces de la Música callada de Frederic Mompou. Adriana Ozores destaca que «m'encanta la poesia i m'encanta San Juan de la Cruz. Com ha de ser la bona poesia, és un poeta lliure que expressa els racons més profunds, foscos, incerts i inagafables de la seva ànima. Així, que d'alguna manera ens trobem amb tota aquesta part quan interpretem la poesia de San Juan o la música de Mompou. És una trobada de l'espectador amb tot això. I això és el que oferim al públic. És un transitar, fer-nos recordar o acostar-nos a aquesta transcendència que d'alguna manera tots en un moment toquem o anhelem tocar».