PUPILAS PINTABAN MIS SÁBANAS.

El segon lliurament escènic d’aquest projecte polifònic que examina l’embriaguesa en els nostres temps fixa la mirada en les vivències d’una dona. Feminisme i contracultura en una peça guanyadora del premi Adrià Gual 2022.

El Cheli i la Teresa són els protagonistes del projecte escènic de la companyia Lalínea, que retrata una generació d’usuàries d’heroïna a partir d’un seguit de testimonis en els quals es produeix un diàleg entre la mirada científica de l’Erik, metge que les entrevista, i l’experiència personal de les usuàries. A partir de les paraules d’aquests personatges, éssers extrets de la més pura realitat, es dibuixen dos quadres escènics que pretenen capturar els seus universos sensibles en el marc del projecte Pupilas pintaban mis sábanas. En aquest cas, és la Teresa qui està al centre d’un muntatge que retrata una dona immersa en els ambients de la Catalunya contracultural, però tot i això hipermasculinitzada, dels anys setanta. Teresa fa un ús lúdic de les drogues, no exempt de conseqüències, experimenta la discriminació doble que pateixen les dones consumidores i acaba trobant en el consum un mitjà d’emancipació i una xarxa de suport feminista de la qual formen part altres usuàries com ella mateixa. Per contextualitzar el seu relat, part de la investigació documental s’ha dut a terme amb la col·laboració de les participants de Metzineres, una associació que té seu a Barcelona i que treballa amb dones i amb persones no binàries usuàries de drogues des d’una perspectiva de reducció de danys. La peça situa al públic dins l’espai escènic, un hàbitat inspirat en les platges de Menorca. A través d’una meditació guiada s’indueix al públic a viure sensorialment i en primera persona els records íntims de la Teresa. Una veu acompanya l’espectador en aquest trànsit poètic de petites accions simples que el conviden a submergir-se en l’univers i les experiències de la protagonista.