M'HAURÍEU DE PAGAR

L’espectacle consta de tres monòlegs que ens parlen sobre la soledat. És la història de tres veus, de tres personatges, de tres revelacions.

Ella és guia d’art. Davant d’un grup de visita a un museu, començarà a brollar paraules. I tindrà una revelació.

Ell és un jove que s’ofereix per satisfer fantasies i que ens voldrà parlar de la seva vida perquè el coneguem millor. I tindrà una revelació.

El fill és un músic que ens ha reunit perquè, tot i les seves condicions mèdiques, ens vol tocar una peça al piano. I és que ha tingut una revelació.

Jordi Prat i Coll és un dels autors i directors catalans més connectats amb les sensibilitats dramàtiques contemporànies. Un mediterrani que mira molt cap al nord. Un exemple és el seu nou projecte: tres monòlegs que parlen de la soledat. Les connexions entre les seves revelacions i els tres personatges són tan lliures com la mateixa escriptura dramàtica de M’hauríeu de pagar. Paraules per fugir. Un impuls per parlar d’art, infantesa, records, sexe, desplaçaments, educació familiar, individualismes, fe…, de tot allò que no entenem, de veritats, de fragilitats i d’allò que és ser un ésser humà: carn.