EL PERRO DEL HORTELANO

El Perro del Hortelano és una comèdia palatina de Lope de Vega escrita entre 1613 i 1619, que coincideix amb un moment de plena maduresa creativa amb la publicació de Fuenteovejuna, La Dama Boba i El Acero de Madrid.

Una versió més curta que l’original i més curta que altres versions curtes però l’aplicació (meticulosa) de la tisora s’ha degut més a facilitar el desenvolupament d’una segona trama que a la voluntat de fer una versió exprés.

Una trama secundària protagonitzada per dos tècnics de la companyia que interpreta El Perro del Hortelano; que havia d’interpretar, més ben dit, perquè, per un error incomprensible, la resta de la companyia va camí de Lugo per a interpretar un Divinas Palabras. Aquests dos tècnics, inassequibles al desànim i obstinats a portar la màxima “the show must go on” a les seves últimes conseqüències, posaran en escena l’obra amb l’ajuda de dues actrius locals familiaritzades amb l’obra ja que ells, “a diferència dels actors que només se saben les seves separates”, coneixen la funció de dalt a baix.

Tot això passa en un espai buit. Gairebé buit, suggerint subtils acotacions arquitectòniques per part dels narradors; la il·luminació, esculpida a cop de focus, farà la resta. Una funció que no perd la comicitat de l’original i que, gràcies precisament a la trama secundària, explica amb tota claredat els embolics de Diana i Teodoro.