LA DONA FANTASMA
Comèdia
FITXA ARTÍSTICA
Autoria i direcció: Mariano Tenconi Blanco
Traducció: Sergi Belbel
Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca
Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar Música original i direcció musical: Ian Shifres Il·luminació: Jaume Ventura So: Damien Bazin Vídeo: Francesc Isern Caracterització: Eva Fernández Dramaturgista: Carolina Castro Ajudantia de direcció: Anna Llopart Producció executiva: Daniel López-Orós
Direcció tècnica: Jordi Thomàs Regidora: Marta Garolera Tècnic de so: Roger Ábalos Tècnic d’il·luminació: Manel Melguizo Maquinista: Roman Ogg
Realització de l’escenografia: May, Sol Curiel i Gerriets Realització del vestuari: Maribel Rodríguez Realització de la perruqueria: Fent i Desfent
Cap de premsa: Marta Suriol Comunicació i màrqueting: Roberta Romero Administració i finances: Irene Vila Disseny gràfic: Enric Jardí Fotografies: David Ruano i Kiku Piñol Vídeo promocional: Mar Orfila
Caps tècnics del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez
Màrqueting i comunicació: Teatre Romea
Una coproducció de T de Teatre, Centro Dramático Nacional, i Teatre Romea, amb el suport de l’ICEC (Generalitat de Catalunya), la participació de Crea SGR i la col·laboració de Compañía Teatro Futuro i Teatre La Sala de Rubí (Ajuntament de Rubí).
La dona fantasma és una comèdia delirant i excessiva, una sàtira immoral sobre la moral, una revisió sobre la funció de la ficció, un retorn a la infància, al primer amor, al moment en què tot era possible, com en el teatre.
La dona fantasma gira al voltant de quatre mestres a finals dels anys setanta. Porten una vida intensa i melancòlica, marcada pel cura dels pares i dels fills, pels desenganys amorosos i pels desafiaments que els provoquen les seves alumnes. L’extraordinari irromp en aquesta quotidianitat esglaiadora: una dona fantasma.
L’aparició del fantasma és la porta d’entrada a un altre món: el del passat, el de la memòria. La ficció per explicar l’impossible. El teatre com a sessió d’espiritisme. El teatre com a artefacte de memòria. De fantasmes, d’espectres, de morts que parlen; de tot això està feta la història, i de tot això està fet el teatre.
Què és ser un fantasma? Només el teatre ho pot respondre.
