Orgull

Un actor sol amb el públic, una trobada íntima i sòbria i les paraules de Dostoievski. Feia temps que a La Perla teníem ganes de fer un espectacle amb l’Andreu Benito, i quan ell ens va ensenyar Orgull (titulat La Manyaga en la traducció de Miquel Cabal), aquest relat de Dostoievski, intimista i inquietant, ens va atrapar i vam tenir clar que l’havíem de fer al Teatre. En aquest procés l’Oriol i l’Andreu han treballat de costat amb en Ramon Vila en l’adaptació teatral partint de la traducció d’en Miquel.

El que us presentem és la vida d’un home que es pregunta, recorda i reconeix la crua veritat de la seva història. Perquè ho fa? Està buscant una resposta que tampoc li podia donar la seva dona, la gran absent d’aquesta història.

Una referència silenciada, interrogada, sobrepassada; el mirall que li retorna el reflex més cruel i sincer. Una petita joia de Dostoievski ens ofereix a aquells qui la vulguin escoltar. Per què no haver-se estimat a temps? Perquè no haver-ho dit? Perquè no haver viscut estimant-se sense orgull?