LA TRENA
Torna l’èxit. Torna La Trena. 3a temporada.
FITXA ARTÍSTICA
Autoria: Laetitia Colombani
Traducció i dramatúrgia: Cristina Genebat i Marta Marco
Direcció: Clara Segura Crespo
Amb: Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina i Clara Segura Crespo
Veu de Pietro Lanfredi: Lluís Marco
Ajudanta de direcció: Montse Vellvehí
Vestuari: Marian Coromina
Il·luminació i espai: Cube.bzSo: Damien Bazin
Vídeo: Frau. recerques visuals
Moviment i coreografies: Vero Cendoya
Caracterització: Clàudia Abbad
Producció, direcció tècnica i comunicació: La Perla 29
Construcció d’escenografia: Jorba-Miró Estudi-taller d’escenografia i Martí Doy
Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz
Màrqueting i comunicació: Focus
Fotografia espectacle: David Ruano
Clip espectacle: David Andreu
Disseny gràfic cartell: Pau Masaló
Fotografia cartell: Noemí Elias Bascuñana
Agraïments: Alfred Casas, Tiziana d’Angelo, Deepti Golani, Lluc i Martí Ferrer Segura, Anna Sallent, Eva Fernandez, Martí Vellvehí, Pedro Fernández, Pilar Bosch, Yazmin Córdoba, Rut Fernández, Florenci Ferrer, Mariona López, Giacomo Passalacqua, Txell Feixas, Sugandha Vats, Oriol Broggi, Ajuntament de Caldes de Montbui, Thermalia Museu de Caldes de Montbui i un petó a la sister!
Una idea de Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura Crespo i La Perla 29
Aquesta és la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. Són les vides de la Smita, que lluita pel futur de la seva filla en una Índia separada per castes; la Giulia, que afronta la fallida del seu taller familiar a Itàlia; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama. Lluiten contra allò que s’espera d’elles, afronten les adversitats amb tenacitat i es determinen a aconseguir el que és essencial per elles. No es coneixen, però les unirà la lluita contra el destí que els havia estat reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Vides particulars i resistents com els cabells de les dones.
“A les que estimen, crien, esperen,
cauen mil vegades i es tornen a aixecar.
Que es dobleguen però no sucumbeixen.
Conec les seves lluites,
comparteixo les seves llàgrimes i les seves alegries.
Cadascuna d’elles és una mica jo.”
Laetitia Colombani
