QUE DU BONHEUR (?)

Al ritme d’un metrònom una dona es desplaça repetint i transformant un seguit de gestos quotidians. Presonera d’un ritme implacable; en part imposat per la societat i en part, per la imatge que s’imposa ella a ella mateixa. La intèrpret emprèn una lluita obstinada, en un continu anar i tornar, jugant amb els clixés i allò grotesc fins a l’esgotament. La batalla desenfrenada a la qual es lliura es convertirà en la seva victòria final.