I'M ALIVE

L’artista britànic Michael Clark personifica una pràctica coreogràfica radical que combina el ballet clàssic, la moda excèntrica de Leigh Bowery i el so anàrquic postpunk del grup The Fall. Rebel·lant-se contra els seus costums i les jerarquies, el seu treball als anys vuitanta anticipa els processos estètics que encara formen part de l’eix vertebrador de la dansa contemporània. Sobretot, es tracta de desemmascarar els rols de gènere heteronormatius per arribar a cossos fluids i encarnats de constitució inestable i socialment subversius. Partint de la premissa que la sintaxi del cos que balla es forma sota les influències que són (in) conscientment recollides per altres autors (en aquest cas, de Clark), el solo I’m alive investiga aquests processos.