QUAN ENS HAGUEM TORTURAT PROU

L’obra de Martin Crimp, inspirada en la novel·la Pamela de Samuel Richardson, planteja la relació de sis personatges de diversos estatus socials i edats, que representen un joc perillós de poder i dominació. Aquesta obra irromp en el debat contemporani per tal d’explorar la naturalesa desordenada, i sovint violenta, del desig, la naturalesa performativa dels rols masculins i femenins, la fluïdesa del gènere, les possibles contradiccions entre la ideologia feminista i l’atracció sexual o la mediatització del desig a través del poder econòmic.

Moltes de les qüestions que planteja l’obra ens ronden pel cap des de fa temps: els límits de la identitat de gènere, els límits del llenguatge que ens falla, que ens constreny i ens traeix constantment mantenint-nos en els paradigmes establerts que finalment només provoquen confusió i frustració.Aquesta és una peça atractiva i provocadora que pot enutjar, emocionar, divertir o simplement deixar perplex el públic, però no hi ha cap dubte que caldrà parlar-ne a la sortida, i sempre m’ha semblat que això és una de les coses més importants que pot motivar el teatre.

Magda Puyo