ESCENA BUTOH 2022 // ICON IN CONSTRUCTION

Cicle de Dansa Butoh, Barcelona 2022

El Butoh és una forma molt contemporània i rellevant, que està despertant cada vegada més interès dins de l’àmbit de les arts escèniques i visuals pel seu potencial per a trencar amb les convencions i explorar territoris transgressors o tabús. 

El Butoh és una porta cap a la dansa autèntica de cada persona, presenciar un espectacle de Butoh no és només veure-ho sinó més aviat experimentar-ho des del cos. Com tot art ben fet l’esperança és que ens pugui ajudar a viure de manera més conscient i harmònica en relació amb l’univers i els éssers que ens envolten. No obstant això és un procés que requereix no apartar la mirada del nostre costat fosc, ens convida a contemplar, a ballar, la foscor, perquè sense ella no pot haver-hi llum. Per això, vist de manera superficial el butoh pot semblar grotesc, es tracta de convidar al nostre monstre al ball, com Úlises, que només pot vèncer a l’heura traient-la de la cova i llançant-li llum. El Butoh és una invitació a ballar en el tall del ganivet, en aquesta delicada suspensió que és l’existència mateixa, a assaborir-la amb tots els sentits, a celebrar-la, a gaudir-la, a oferir i compartir-la, com l’essència d’una bella flor just al punt de començar a marcir.

Origen. Transmutació. Materialització. Regressió. Renaixement. Decadència. Desenvolupament. Cicle. Pols. Revolució. Un diàleg entre el so i la imatge, entre el moment just abans d’ara i el moment just després d’ara.

Aquesta peça de 50 minuts de durada forma part d’un tríptic que combina dansa Butoh, veu i so en viu per a proposar perspectives múltiples o narratives simultànies sobre el cos-matèria, i el seu viatge pel temps i l’espai. És un cos de treball que busca dialogar amb, i reflexionar sobre, el moment present de la història. La destrucció i la construcció són temes fonamentals en la dansa Butoh i semblen més rellevants que mai en aquests temps de crisis múltiples. Què és el que està sent destruït? Quins icones estan sent esfondrats? I què és el que estem tractant de construir? Sobre quins fundacions? Es pot entreveure una dona, o el cos d’una dona, en diferents fases. Fantasmagòrica, històrica, atemporal, icònica, desconstruida, animal, escultòrica, concreta, plàstica, pura matèria en moviment, paisatge en transformació. Un cos, una veu, un instrument que van més enllà dels seus límits i trenquen les expectatives que generen. No hi ha un sol pols, un centre tonal, un registre formal, estem en procés, en vibració constant.