NO PARES (SIGUE, SIGUE)

No Pares (sigue, sigue) és una performance a mig camí entre una classe de spinning i una conferència performativa. Una peça que indaga en les violències que s’amaguen darrere l’imperatiu d’esforç, millora i autorealització perpètua propis del turbocapitalisme. Desemmascarant les formes de violència i manipulació que s’oculten darrere l’eufòria vinculada als relats d’èxit i superació, mostrant la culpa i la insatisfacció que els acompanyen.

L’obra ens presenta un Sísif modern atrapat en un pedaleig infinit a ritme de merengue-house. Una performance que es qüestiona i intenta superar-se a si mateixa, assolint el tan desitjat següent nivell, el reconeixement i l’èxit, sempre tan llunyans. Amb un to entusiasta i un ritme frenètic el públic es veu progressivament seduït i reflectit en aquest deliri autoexplotador.