EL DIBUIXANT DE LABERINTS
Deixem mai de sentir-nos perdudes?
FITXA ARTÍSTICA
Autoria: Nil Martín López
Direcció: Júlia Valdivielso
Interpretació: Carla Coll i Nil Martín
Ajudantia de direcció: Elaine Grayling
Producció: Laura Molner
Disseny d’escenografia i vestuari: Camille Latron Llorens
Disseny d’il·luminació: Joan Griset
Disseny de so: Gerard Bosch
Audiovisuals: Arnau Aiguabella i Nil Martín
Assessorament dramatúrgic: Joan Yago
Assessorament vocal: Mariona Esplugues
Veu en off: David Vert
Sintonia late night: Pep Lladó
Confecció de telons: Berta Mas
Figuració vídeo: Ari Alhama, Martí Alós, Anna Calopa i Sara Domènech
Amb la participació especial de: Andrea Gumes
Comunicació i premsa: Laura Molner i Nil Martín
Fotografies promocionals: Désirée Gómez
Vídeo teaser: Désirée Gómez i Albert Tissot
Fotografia d’espectacle: MW Fotografia i Martí Boixader
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i el Teatre Eòlia (Beca Odisseu Eòlia 2025), i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Amb el suport de La Virgueria
Agraïments: Martí Alós, Paula Castillo, Aleix Fauró, Pol Forment, Berta Giraut, Laura López Granell, Sebas Martín, Judit Martínez Gili, Cinta Paloma, Oriol Puchol, Maria Pujol, Esther Valdivielso i Nau Vila Besòs
NOMINAT AL PREMI REVELACIÓ – NIL MARTÍN LÓPEZ (IX PREMIS TEATRE BARCELONA)
Tot té un inici. Que tot tingui un final, ja ho podríem posar en dubte. Aquesta història, per exemple, podria començar amb un nen que no para de dibuixar laberints, qui sap si per divertir-se o per trobar una sortida. El nen soc jo.
Han passat els anys, i em sento, com a mínim, igual de perdut que aleshores. Avui he decidit tornar al laberint d’Horta, on tants cops havia anat de petit. Vosaltres m’hi acompanyareu. Serà un viatge a les profunditats, ple de jocs de miralls, fantasmes, éssers mitològics i icones pop —des del Minotaure grec al Doraemon, el gat còsmic més famós de tots els temps.
El dibuixant de laberints aborda la por de no saber quin camí seguir en un món que exigeix certeses. Combinant humor, autoficció i realisme màgic.
Esperem no perdre’ns.
