AGDISTIS

Acció escultòrica performativa. La peça recupera el ritual pagà com a forma de relació entre cossos, entorn i subjectes no humans, prenent com a eix Agdistis, divinitat intersexual vinculada a allò salvatge. En els mites clàssics, quan un heroi destruïa un monstre (un antic déu), eliminava també una forma de coexistència amb el món. Matar el monstre era imposar ordre: transformar allò híbrid, allò divers i allò desitjant en alguna cosa llegible i productiva.

La performance entén l’escultura com un esdeveniment viu on cos, matèria, música i entorn actuen conjuntament. Des d’una sensibilitat propera a la teoria queer, la identitat apareix com una cosa fluida i inestable.