UNA PETITA DISTORSIÓ

Un home al cim del món. I a punt de caure.

Es prepara per a la gran celebració de la seva vida: el discurs definitiu, els documents que poden canviar el destí de moltes persones, la festa que ho ha de coronar tot. Però quan el passat irromp sense avisar, la identitat que tant ha construït comença a trontollar. I allò que semblava un triomf es converteix en una revelació que ho trasbalsa tot.

Petita distorsió és un monòleg construït amb els mínims recursos escènics —paraula, intèrpret i espai buit— que, malgrat la seva aparent austeritat, transita per grans ciutats i petites intimitats, per multituds i secrets d’amistat, per trajectes interiors que acaben sent insuportablement reveladors.

Enric Nolla va escriure el text tenint Sergi Torrecilla en ment des del primer moment, i Torrecilla ha participat activament al llarg del procés. No és casualitat: l’obra posa en joc la relació entre qui escriu i qui encarna, entre l’autor que ho vol controlar tot i l’intèrpret que se li escapa —o potser és al revés. Un joc autoficcional irònic, de vegades grotesc, que posa en dubte la il·lusió teatral i convida l’espectador a no ser un testimoni passiu.

En el fons, una pregunta sobre el nostre temps: què li fa el neocapitalisme a un home? Què li fa a la seva manera d’estimar, de relacionar-se, de construir-se com a home? I fins on és capaç d’arribar per no veure-ho?

Un conte amb inici, nus i desenllaç revelador. Compartit com un secret entre amics.