UN COTXE
FITXA ARTÍSTICA
Amb: Pau Masaló Llorà, Xavier Masaló i Mª Àngels Llorà
Direcció: Pau Masaló Llorà
Dramatúrgia: Ferran Dordal Lalueza i Pau Masaló Llorà
Disseny d’espai i il·luminació: Marc Salicrú
Disseny de so: Adrià Girona
Disseny de vestuari: Laila Rosato
Producció: Helena Font
Ajudant d’escenografia: Judith Vila Pàmies
Veu R21: Jordi Oriol
Una coproducció de Contenidos Superfluos i el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa
Amb el suport d’El Canal, centre de creació d’arts escèniques.
Agraïments: Luis López Carrasco, Mariano Soto, ATRESBANDES, Albert Pérez, Martín Torres, Melcior Casals, Magí Coma, Aleix Melé, Irena Visa, Clàudia Robert, Ivan Cascon, Sammy Metcalfe i La Brutal
Projecte guanyador de la convocatòria Hermann Bonnín del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, beca Barcelona Crea 2023 i beca de recerca de l’OSIC.
Un cotxe és un diàleg entre un creador d’arts escèniques i un Renault 21. És un encontre entre dos vells amics en hores baixes. L’R21 representa el paradís perdut de la infància del creador però, al mateix temps, és una icona del creixement econòmic de finals dels vuitanta i principis dels noranta i un clar exemple que el vehicle de combustió d’ús particular ha configurat l’imaginari social i econòmic des de mitjans del segle XX.
Un cotxe és la tercera part del projecte de recerca i creació escènica Farewell, Petroleum!, iniciat el 2022 amb l’objectiu d’explorar les implicacions culturals, polítiques i simbòliques del final dels combustibles fòssils. Al llarg de diverses peces presentades en formats i contextos diferents— el projecte intenta generar imaginaris per a un futur postpetrolífer. Si les dues primeres parts abordaven aquesta qüestió des d’una mirada més coral i metafòrica, Un cotxe introdueix una perspectiva més personal i directa.
A partir d’aquesta relació entre memòria íntima i història col·lectiva, la peça desplega una mena d’història sentimental del Renault 21 i del lloc que el cotxe ha ocupat en l’imaginari social de les darreres dècades. Durant aquell període, el vehicle privat es va convertir en un símbol d’ascens social, llibertat individual, masculinitat i prosperitat econòmica. Avui, però, aquests mateixos objectes apareixen travessats per una nova lectura: la consciència dels límits econòmics, energètics i ecològics del model que els va fer possibles. El Renault 21 funciona així com un eix simbòlic que connecta la biografia personal amb la història socioeconòmica recent.
