LAS DEVOCIONES (LIVE SET)
FITXA ARTÍSTICA
Concepte, dramatúrgia, direcció, text i interpretació: Alberto Cortés
Disseny d’il·luminació: Benito Jiménez
Vestuari: Gloria Trenado
Barret: Patricia Buffuna
Violins: Luz Prado
Piano: Tacet est musicae
Cor: ProyectoeLe
Pintura: Miguel Oliver
Producció: El Mandaíto Produccions SL
Una coproducció de: Centre de Cultura Contemporània Condeduque, Kunstenfestivaldesarts, Grec Festival 2026 Barcelona, Festival d’Automne, Théâtre de la Bastille, Centre dels Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, Agencia Andalusa de Instituciones Culturales – Teatro Central, Tanzquartier Wien
Amb la col·laboració de: Festival Citemor, Campo, Graner, Azala
Una devoció implica l’apassionament dels sentits, i amb apassionament dels sentits entenem una implicació poètica de la carn que provoqui la seva erosió, és a dir, que arribi fins a la mateixa desaparició del cos. Aquesta trobada amb el públic, plantejada com una confessió íntima, està subjecte a dues devocions: el primer lliurament té a veure amb l’amor a l’espectador, al qual mira i sent, i la segona devoció té a veure amb el cos de l’home. Si fos possible aquesta cruïlla de camins, si fos possible venerar al Déu del públic i del desig al mateix temps, si el cos de l’espectador i el cos de l’amant desitjat fossin el mateix, llavors, en aquesta devoció queer apareixeria aquesta performance.
El punt de partida és la publicació del Llibre de les devocions, a càrrec de l’editorial Continta Me Tienes, i que està conformat en tres blocs: una correspondència epistolar amb el sacerdot carmelita Fernando Donaire, la peça escènica El corazón de Ester, i la peça escènica realitzada al costat del pintor portuguès Joa Gãbriel, Los chicos de la playa Adoro.
Qui es confessa està inspirat en Ester, una devota del segle XIX que de tant lliurar-se als altres es transparentà per complet fins a arribar al seu esvaïment. Estimar encén, però desgasta.
