LA CADIRA DE BACH

Un fuster entra en escena amb poques eines i un tros de fusta. En silenci, comença a treballar. A poc a poc, pas a pas, va construint una cadira. Sense paraules, a través del moviment, el so i la matèria, l’espectacle revela el procés de creació d’un objecte quotidià. Al final, quan la cadira està acabada, el fuster s’hi asseu. L’objecte deixa de ser només fusta: es converteix en quelcom viu, habitat, ple de sentit.

L’acció es desenvolupa acompanyada per la música de les Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach, les diferents variacions de les quals marquen el ritme, el tempo i l’energia de cada fase del procés: mesurar, tallar, polir, muntar, ajustar.