COR PUR

A Nàpols, on un raig de sol ja sembla una petita promesa, en Dario, en Giuseppe i en Ciro juguen a futbol cada tarda, somiant amb l’estadi Maradona. En Tonino, un suposat «representant» (un autèntic cant de sirena), els porta pilotes noves i una petita paga a canvi que vigilin la plaça. Durant un partit decisiu, en Dario oblida avisar de l’arribada de la policia, perdut en una jugada preciosa; en Tonino l’expulsa, i el noi acaba marxant a Parma, on aquella expulsió es converteix, sense que ell ho sàpiga, en la seva salvació.

En Giuseppe i en Ciro es queden a Nàpols, cada cop més atrapats en la teranyina d’en Tonino, fins que reben l’encàrrec més fosc: fer de guaites mentre traslladen en secret el cor d’un jove futbolista mort, destinat a salvar la vida d’un capo. En Giuseppe hi dubta; en Ciro ja no sap tornar enrere. Tot ho observa la mare d’en Ciro, que intueix des del principi el destí del seu fill. D’aquesta ciutat no se n’escapa ni un cor pur; sencer, encara menys.