SIETE OBRAS DE VANIDAD

És una performance coreogràfica inspirada en Sette opere di Misericordia de Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 1571). En particular, de les accions corporals de compassió de la tradició cristiana que s’hi representen. La proposta, dividida en set parts, té una clau intel·ligible: és la vanitat una forma actual de misericòrdia?

A través d’una atmosfera barroca i de l’ús del clarobscur, l’obra explora cossos situats entre el desnonament, l’encant i la condemna, i qüestiona si la compassió pot existir en una societat saturada de pantalles, cossos editats i gestos coreografiats. Especialment en la part Enterrar els morts, el “cos-residu” es converteix en símbol de marginalitat i exposició, plantejant si la vanitat també pot ser una forma de contacte o una condemna lligada a l’acte de mirar.