DE LA MERDA (en) NEIXEN FLORS O UNA PREGÀRIA A UN DÉU QUE BALLA BACHATA O SI EL POD...
FITXA ARTÍSTICA
Una creació col·lectiva de ELS MALNASCUTS
Dramatúrgia: Selma Amat i Alguer
Direcció: Jana Travé Dufner
Repartiment: Olivia Busquets Moreu, Aina Busquets Sanz, Luna Maestro, Leo Raventós, Patricia Rosell Martí, Pol Sanuy, Lola Soley i Rita Wabotay Colomer
Escenografia i vestuari: Alguer i Miguel Malsa
Il·luminació: Eddgem i Miguel Malsa
Espai sonor: Eddgem
Direcció de moviment: Olivia Busquets Moreu i Luna Maestro
Ajudant de direcció: Luna Maestro
Producció: Pol Sanuy
Coordinació artística d’Els Malnascuts: Marta Bessa, Cesc Colomina, Blai Juanet Sanagustin i Ana Carolina Parisi
En l’afany persistent i frustrat s’hi amaga una paradoxa: Uns cossos (cossos de gossos, cossos darrere d’ossos) viuen dopats i cada vegada més desvinculats de la realitat, impulsats per la necessitat constant de satisfer els seus desitjos (desitjos desvirtuats, drenats, deformats, de mans grans o peus petits…). Aquesta investigació compulsiva acabarà en formes d’organització social (simulacres) reconstruïdes a partir de peces incompatibles (incompatibles? indefinibles?… frankensteinianes). El present i el futur es difuminen fins a perdre qualsevol punt de referència.
Els cossos (d’ossos darrere de gossos), lluny d’oferir solucions, estan condemnats a conviure en l’intent etern (del fracàs? fracassaràs? defallir? fantasejar?).
La sortida (l’últim alè de sortida o el primer pas d’entrada) d’aquest estat passa per aprendre a mirar a través del mirall, un portal que permet travessar l’aparença i accedir a una altra capa de la realitat. Travessar-lo comporta abocar-se sota l’aigua i tornar a respirar (ressuscitar), trencar amb la inèrcia del simulacre i transitar cap a un món que, malgrat ser estrany i aparentment il·lògic, revela una veritat més profunda.
