PRIMERA LLEI DE NEWTON
És lícit fer trampes, quan el sistema és injust?
FITXA ARTÍSTICA
Autoria: Eu Manzanares
Direcció: Nelson Valente
Repartiment:
Lua Amat – Blanca
Dafnis Balduz – Adri
Sara Diego-Mare – Izan
Rosa Gámiz – Toby
Anna Sahun – Mónica
Max Vilarrasa – Izan
Escenografia: Paula Bosch
Vestuari: Zaida Crespo
Il·luminació: Jaume Ventura
Espai sonor: David Solans
Caracterització: Toni Santos
Direcció de producció: Maite Pijuan
Producció executiva: Àlvar Rovira
Direcció tècnica: Moi Cuenca
Coordinació tècnica: Jordi Farràs
Ajudantia de direcció: Sergi Manel Alonso
Ajudantia de producció: Sira Castella i Sara López
Regidoria: Tilda Espluga
Cap tècnic del teatre: Andrés Piza
Màrqueting i comunicació: La Villarroel
Disseny gràfic: Focus
Reportatge fotogràfic: David Ruano
Col·laboradors: Montibello, Rowenta
Amb el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya), l’Ajuntament de Barcelona i l’INAEM – Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (Govern d’Espanya, Ministeri de Cultura).
Finançat per la Unió Europea – Fons Next Generation, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Govern d’Espanya) i Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya).
Distribució: Carme Tierz (carmetierz@focus.cat)
És una producció de La Villarroel i el Grec 2026 Festival de Barcelona
Un institut d'alta complexitat, recentment premiat pel seu projecte educatiu, es veu sacsejat per un conflicte que posa en crisi el seu discurs d'oportunitats.
A pocs dies del claustre final, es descobreix que l'Izan, un alumne a punt de graduar-se, ha copiat sistemàticament els exàmens d'una assignatura. La tensió augmenta quan la mare de l'Izan es presenta a l'institut per demanar un certificat que garanteixi que el seu fill obtindrà el títol de l'ESO, al mateix temps que l'institut rep la vista d'una jove periodista interessada en la historia d'èxit del centre.
La urgència dels mestres, la pressió de la mare del noi i la presencia de la jove periodista posarà a tothom contra les cordes. És lícit fer trampes, quan el sistema és injust? O és precisament així, que es perpetua la injustícia?
