PADRE PEDRO

Quan un accident devastador el deixa completament sol, el Pare Pedro —capellà verge, disciplinat i exemplar— interpreta la tragèdia com un missatge de Déu: ha arribat el moment de “fructificar” i “multiplicar-se”. El problema és que continua sent capellà. I verge. Detalls sense importància quan un creu estar obeint un mandat diví.

Decidit a complir el que entén com una missió sagrada sense trair el seu vot de celibat, en Pedro recorre en Rubén, el seu feligrès més desastrós, un home amb el dubtós talent de “conèixer llocs” i obrir portes que potser haurien de romandre tancades. Així aterra en una clínica de fertilitat clandestina, un univers tan cutre com delirant, on el seu fervor religiós s’estavella contra la ciència, els tràmits, els cossos i una lògica del món que no s’assembla en res a la que l’ha sostingut fins ara.

El que comença com un intent d’obeir la voluntat de Déu acaba empenyent-lo a un viatge tan còmic com incòmode, en què les seves certeses comencen a esquerdar-se i cada pas l’allunya una mica més de la puresa del seu pla inicial.