PERFECTASS

Aquesta obra neix d'una incomoditat: hem canviat les paraules però no les estructures. Ens hem convençut que triar és el mateix que ser lliures. Aquesta és una obra sobre dones que volen la lluna però es conformen amb un simple enciam. Què tenen en comú totes les històries que apareixen a l'obra? Que ningú no és qui diu ser. Totes vivim en l'abisme entre les nostres paraules i els nostres actes. Tot està travessat per la mateixa mentida fonamental: que som coherents. Perfectass ve a fer-vos les preguntes que preferim no escoltar. Què passa quan ens adonem que som nosaltres, també, gran part del problema? Benvingudes a la nostra pròpia contradicció.