NOU

Totes les vides comencen abans de néixer. I totes, d’una manera o altra, han tingut una mare. Però què hi ha darrere d’aquesta paraula?Quan la Nave es fa gran, comença a descobrir-ho. I ho fa a través de la seva història però, sobretot, a través de les seves amigues: una amistat que ha sobreviscut al pas del temps.Una amistat feta de complicitats, silencis i lluites compartides. Una amistat que ha estat refugi i trinxera. Una amistat feta, sovint, de paraules callades i de paraules no dites.

Aquesta és una història sobre la maternitat vista des d’un lloc íntim i honest. Però també és una història sobre les dones, sobre les amigues, sobre la necessitat de resignificar-se més enllà dels rols que la vida —o la societat— imposa.Sobre el valor de mirar-se amb ulls nous. De tornar a conèixer. De tornar a estimar.

És possible tornar a mirar la nostra mare —o la que un dia vam tenir— més enllà d’aquestes quatre lletres?I és possible entendre l’amistat com un acte de resistència?