C.U.L.

Quan els objectes decideixen escriure la peça i es destapen fugint de la zona de confort tot jugant a ser uns altres, ens revelen la latència que porten dins. 

La història és farcida d’espera, de transició i de transformació; la tridimensionalitat que l’art també reclama. Potser no ens en adonem però les humanes som farcides de latència i desempolsar aquell infant que portem dins i atrevir-nos a continuar jugant potser ens farà més felices i universals. Juguem amb el temps, l’espai i l’emoció de fer grans les petites coses tot fent-nos petites nosaltres mateixes.