SI SURTS AMB VIDA

És un text punyent i crític, però alhora divertit, cínic i àgil. Escrit per una dona, des del fons del cor i dels budells. Un crit profund cercant una fugida. Un possible compendi del que l’autora ha viscut, pensat i descobert durant aquests anys de viatges, solitud i noves companyies.

En aquest monòleg, l’autora pica l'ullet a la professió aturant una funció de teatre per qüestionar-nos, per interrogar-nos, per posar-nos en dubte totes aquestes creences que arrosseguem de forma tan arrelada que ni tan sols les qüestionem. I ho fa a partir d'un personatge triple: el personatge en sí, l'actriu professional i la dona que s’amaga darrera de totes dues. Tres nivells de reflexió perillosament accentuats per l’urgència d’un artefacte que presideix l'escena.

Qui som i què volem? Com som capaços de conviure amb la destrucció, la injustícia, la desigualtat, la violència, la desídia, el consum, la deshumanització?