OBSEQUIO & TEMPO Y TONO

Els co-directors de LaCerda, Johann Pérez Viera i Edward Tamayo, presenten dues peces breus, dos solos que indaguen el l’essència de la dansa i la relació que s’estableix amb el públic a través de l’acció de ballar.

OBSEQUIO, Johann Pérez Viera - LaCerda (45 minuts)

Emulant èpoques passades, quan el moviment s’oferia com a tribut per honorar monarques, Obsequio va ser concebut com un regal per delectar el públic a través de l’entrega d’una dansa. 

La peça es basa en l’experiència compartida de presenciar el moviment com una forma de connexió i diàleg. A través de tot el cos, el solo abraça la vulnerabilitat inherent a l’acte d’enfrontar-se a un mateix, oferint un viatge de dansa, poesia del cos i música. Obsequio esdevé un gest necessari d'autoafirmació, una invitació a abraçar la individualitat, a mostrar-se i a gaudir del cos plenament i sense reserves.

TEMPO Y TONO, Edward Tamayo – LaCerda (15 minuts)

El tempo és la velocitat de la música i del ball, mentre que el to és l’escala de la música, la qual influeix en l’estat emocional i en la interpretació. Aquests dos elements són essencials per a l’expressió i la dinàmica de la música i el ball.

A partir d’aquestes premisses, Edward Tamayo assumeix la musicalitat com un element intrínsec a la dansa en la seva essència, el ball, i es pregunta per la relació intangible entre música i dansa. Es pot percebre el ritme intern de l’intèrpret, fins i tot sense música? Quines relacions s’estableixen entre el ritme de l’intèrpret i el ritme de la música? Quin paper juga la mirada de l’espectador en aquest diàleg?