TINC EL COR BLANC I NEGRE

“Tinc el cor blanc i negre” és una peça de dansa contemporània que ret homenatge a Neus Català, supervivent dels camps nazis i veu viva de la resistència. Ella, que va ser només un número –el 27.534– als ulls dels botxins, va conservar intacte el seu esperit, la seva esperança i la seva humanitat.

Amb un llenguatge corporal intens i poètic, l'espectacle recorre els silencis, les pors, la lluita i la llum d’una dona que va desafiar l'horror amb valentia i amor pel col·lectiu. Aquest viatge escènic trasllada l'espectador des de l'oblit fins a la memòria viva, des de la foscor fins a la resistència de la llum. Una creació que no parla només del passat, sinó del coratge necessari per continuar creient en la llibertat.

En paraules de la directora, Marie-Lou Renon: "Tinc el cor blanc i negre neix de la necessitat profunda de donar cos i moviment a una història que no pot quedar oblidada. Després de llegir i escoltar el testimoni de Neus Català, vaig sentir una crida interna a fer-li lloc a escena, a través del llenguatge que conec: la dansa. Durant dos anys he estat immersa en una investigació que no només ha sigut artística, sinó també humana. He volgut entendre com es transforma el dolor en resistència, la por en memòria, el silenci en força col·lectiva. Aquesta peça no és una biografia, sinó una evocació poètica d’una dona que va lluitar per la vida, per la justícia i per la llibertat. Amb aquest treball, busco compartir emocions, sembrar preguntes i recordar que el cos també pot ser un lloc de memòria. Una memòria que toca, que commou, i que ens recorda qui som i d’on venim".