REBOTA, REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA

Ens hauria d'explotar la vida a la cara més sovint…

Assassinem dones a raó de dues per setmana des de fa deu anys i nosaltres encara hem de continuar defensant-nos i justificant-nos davant de la gent que ens escolta. Això sí, que no faltin els minuts de silenci a la porta de l’ajuntament amb cada mort.

Sortim a celebrar el futbol en centenars de milers. Ens mengem els plàstics que llencem a l’estómac dels peixos que ens preparem per sopar. Ens venem els pisos i els apartaments a preus impossibles per a nosaltres mateixes i després ens manifestem contra el turisme. Els nostres amics s’han convertit en polítics i ara viuen en un despatx.

Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom.

Cal perdre la por a paraules com assassinat, suïcidi, mort, acudit fàcil, merda seca, metàstasi, leucèmia, calvície, gordura, gra de pus, hemorroides, caca, asfíxia, menyspreu, avortament, eutanàsia, poligàmia, ventre de lloguer, adulteri, vòmit, mocs secs, colonoscòpia i amor.

Parlar de la nostra passivitat, de l'acció de les persones petites que estan canviant el món a poc a poc, del nostre abandonament, de l’esperança que ens queda, de l’amor, del desamor, del meu despotisme que ningú coneix i que alguns pocs pateixen, de la violència, de la meva violència, de la teva violència…

… ens hauria d’explotar la vida a la cara més sovint.