WATERLOO

Waterloo és un viatge en el temps, i té el desig de donar veu als que ja no hi són. Obrim una caixa de cartró plena de fotos antigues i la infància ens ve a la memòria com una ràfega. La foto és del 7 d’abril de 1974, la instantània d’una família feliç, com qualsevol altra família feliç. Les corredisses dels nens per l’hort i la bassa, el descobriment de l’amor i les primeres carabasses. El tiet Paco encara tenia cabells i el tiet Voro acabava de prendre’s el seu tercer combinat del dia. Que guapa estava la cosina Lolín, i que satisfet semblava en Carles amb la mà a la butxaca. Qui se’n recorda ja de Grace Kelly i Piudeferro? Segur que no hi havia a Alzira dos amants com en Salgado i l’Amparito. Ai, que joves eren els pares. I que bona que estava la paella! Tants i tants records de felicitat, tot això està dins d’aquella foto. Però, qui podia sospitar què passaria a l’hora del cafè? Qui ens explicarà els secrets i les misèries que, com bé deia Tolstoi, fan que cada família sigui infeliç a la seva manera?

Pasqual Alapont i Carles Alberola signen a quatre mans la dramatúrgia d’aquest espectacle, una comèdia dolça i delirant que mira al passat. Amb Carles Alberola com a únic intèrpret, l’espectacle utilitza una caixa de fotos antigues per transportar-nos als paisatges de la infància, recordar els jocs i reviure els descobriments. Tot, revisitant les alegries i les tristeses d’una família dels anys setanta.