FITXA ARTÍSTICA
Dramatúrgia i direcció: Moreno Bernardi
Coreografia: Moreno Bernardi en col·laboració amb els intèrprets
Intèrprets: Manuel Rodríguez, Héctor Ferrer, Rober Gómez, Vlad Ion, Javier Mario Salcedo i Moreno Bernardi
Música: Michael Nyman
Il·luminació: Lluís Serra
Vestuari: Josep Abril
Una producció de Lo Spazio amb la col·laboració de Teatre Akadèmia
En ocasió del Dia Internacional de la Dansa 2025, Moreno Bernardi decideix reunir cinc artistes del moviment per a una ocasió especial: retrobar-se a l’escenari. Cinc ballarins que estima per la trajectòria, l’art i la personalitat escènica, i per com han desenvolupat una relació sentimental pròpia amb el gest i el cos que balla, convertint la diversitat qualitativa, biogràfica i artística dels intèrprets en l’essència del projecte. El coreògraf italià reuneix així l’artista multidisciplinari Manuel Rodríguez i, amb ell, els ballarins Héctor Ferrer, Rober Gómez, Javier Mario Salcedo i el jove artista Vlad Ion, creant amb ells i per a ells Time Lapse for a Promise.
Amb un mínim de converses i poques hores compartides, missatges a distància i intercanvi de paraules i informacions, Moreno dóna indicacions als intèrprets observant el vocabulari i l’expressió originals de cadascun. Comença el viatge de la composició de l’instant amb un desig clar: trobar-se a l’escenari emotiu de Michael Nyman i iniciar una història poc prevista, però sí anunciada. Entre tots s’han promès que l’abisme del desconegut serà l’inici d’una bella història.
Amb la intenció de reduir al mínim els mecanismes de les relacions i la convivència, dels encontres i els testimonis, Time Lapse for a Promise és una explosió sentimental provocada pel disseny de les pulsacions i les evolucions melòdiques del so de Michael Nyman. Sis existències s’alternen entre instants imprevistos i gairebé anònims. Llegir, recollir allò que s’ha llegit i/o viscut, entre les formes emocionals de l’altre; l’altra mirada, l’altre contacte, l’altre que és el mateix quan no és idèntic. Llegir Nyman quan la seva música defineix el lloc del moviment i contagia de bellesa el món, quan els sentiments es dispersen entre paraules ocultes i emocions revelades.
Perquè es va fer una promesa,i si la revelem s’esvairà,es va fer, es va donar, es va deixar veure i es va deixar anar per un instant.No la podem pronunciar,només ens queda dedicar un temps a evocar-la deixant-la anar.