AUTOPSIA DE UN DESENFRENO

Per què en societats on es satisfan totes les necessitats bàsiques de l’ésser humà ens tornem tan fàcilment auto-destructives? Tendim a parlar de la nostra societat com d’algú malalt i malgastador. Quines seran les raons de la nostra mort, tant com a individus com a societat?

A partir l’anàlisi del cadàver d’Enriqueta d’Anglaterra (1644—1670), una princesa molt punky, encantadora i desenfrenada de la cort de Lluis XIV, un narrador en escena traça el retrat fragmentat de la seva vida, metàfora de l’hedonisme destructiu tan propi de la nostra contemporaneïtat.

Volem reviure a Enriqueta des de les seves entranyes patològiques i descompostes. Volem entendre-la, compadir-la, honorar-la. Volem abraçar la seva decadència, vibrar amb les parts de la seva vida que ressonen amb la nostra. Acceptar-les, perdonar-les, celebrar-les.