EJACULANT DIARREA. PART II

EJACULANT DIARREA 2 és, encara que sembli estrany, la segona part d’EJACULANT DIARREA 1. Es tracta d’un espectacle en el que una sola veu s’estrafà, s’abonyega, s’aporrina i es condueix com gràcies als efectes psicotròpics dels aliments macrobiòtics cap a límits estramb­òtics. Una història sobre temps i llocs en el que s’intenta és transcendir als temps i a l’espai sense, evidentment aconseguir-ho. Fins on nosaltres sabem. Una hora de cabaret inexistencialista on l’únic argument és el fracàs i l’esgotament del públic. Acompanyat pels paisatges sonors d’en Vidal Soler i, de nou, amb producció de Cristina Rigau, Roger Pelàez s’endinsa cap a l’exterior, penetrant les afores de si mateix i fa una tombarella mortal que sol acabar amb el seu cap entaforat dins del seu propi cul. Sí, també és un espectacle de contorsionisme. Sí, hi ha molta vivència i molta intel·ligència viatjada en Roger Pelàez Realment, és un xou en el que, per no haver-hi de res, hi ha una mica de tot. Poesia lacrimògena. Apocalipsi xapera. Humor de no fer pensar.