#pontaeri // Timón Of(f) Caracas

És el resultat d’un procés de laboratori a partir de Timó d’Atenes de William Shakespeare. En la imatge del barril buit on diuen que vivia —exiliat i precari com Timó— el filòsof cínic Diògenes, un dramaturg i un actor visualitzen un barril (de petroli?). Es proposen jugar lliurement amb la faula de l’autor anglès i creuar-la amb les seves vivències com a emigrants a Espanya. Busquen crear així una mena de calidoscopi en què temps, espais, personatges i accions flueixin per ser recomposats pels espectadors: un jove es reinventa i sobreviu desitjant salvar el millor de si mateix; diversos actors es proposen oferir un regal a aquella ciutat de la qual forçosament van haver de marxar… i l'”allà”, el “deixat”, la memòria… difícils d’eludir, els altres —estimats o no— que segueixen, com Timó, esgarrapant la terra per menjar, mentre ressonen ecos de somnis, esperances, traïcions, excessos i incoherències passades… peces d’un trencaclosques que, des del cos d’un actor, entre música, màscares i preguntes, clamen per alguna cosa que aconsegueixi compensar —quan no, transcendir— el fosc final que Shakespeare disposa per al seu misantrop atenès.

Què fer amb la decepció i el dolor, la inconsistència i la desesperança, que no sigui escriure un epitafi? És possible una resurrecció? Al teatre, potser.