L'estranger és molt bonic, però, tanmateix, està lluny i parlen molt estrany. Jo sempre ho he dit: com a casa de cadascú... enlloc. De totes maneres, cal viatjar sempre que puguis. Conèixer gent de tots els llocs està bé. La majoria són persones molt simpàtiques, encara que com que no saps el que parlen, potser t'estan somrient mentre et diuen que ens cobraran el doble perquè som guiris.
Perquè el curiós de sortir fora és que et converteixes en guiri sense adonar-te'n, i els guiris deixen de ser-ho perquè són d'allà, de on tu ets... Què no t'enteres? Vine a escoltar-me i t'ho explico tot a poc a poc...