FITXA ARTÍSTICA
De Wajdi Mouawad
Direcció i espai: Oriol Broggi
Traducció: Cristina Genebat
Amb: Guillem Balart, Xavier Boada, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Marissa Josa, Miriam Moukhles, Xavier Ruano, Clara Segura
Il·luminacio: Pep Barcons
Vestuari: Berta Riera
So: Damien Bazin
Vídeo: Francesc Isern
Assistència de vídeo i subtítulos: Aurembiaix Montardit
Maquillatge: Jennifer Fernández
Perruqueria: Isabel Trias
Costurera: Tamsin Hull
Tècnicos de funcions: Pau Montull i Pau Segura
Regidoria: Marc Serra i Maria Molist
Atención al público: Eva Cartañà y Núria Ubiergo
Tècnics de muntatge: Fer Acosta, Roger Blasco, Anton Condal, Francis Kiiza, Marco Ruggero, Maria Vaillo i Kevin Yobánolo
Estudiant en pràctiques ESTAE: Àlex Domingo
Construcció d'escenografia: Taller de escenografía Castells i Pascualín Estructures
Fotografía y vídeo del proceso de creación: Alex Rademakers
Fotografiess de l'espectacle: Bito Cels
Clip promocional: David Andreu
Agraíments: Lurdes Vidal, Manuel Forcano, Antònia Sixto, Eli Peracaula, Xavier Ricart, Montse Vellvehí, La Colline – Théâtre National
L'Eitan és un jove de família jueva alemanya que viu a Nova York i que estudia l’ADN humà. Coneix a la Wahida, una jove d’origen àrab que està fent la seva tesi sobre un savi humanista del segle XVI a qui van obligar a convertir-se de l’islam al cristianisme. Tots dos s’enamoren, i l’Eitan haurà d’enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses. Però quan els dos joves emprenen un viatge a Israel i Cisjordània, l'Eitan és atrapat per un atac terrorista en el pont fronterer d’Allenby que el deixarà en un coma profund. Això obligarà la seva família a viatjar d’Alemanya a Tel-Aviv, on descobriran el seu passat familiar i hauran d’afrontar l’aclaparadora presència de la Wahida, mentre el món esclata en una barreja de creences, ADN humà, religió i atzar.
Tots ells es veuran abocats a travessar la dolorosa frontera entre l’amor familiar i l’odi dels prejudicis, on la violència del món exterior sobrevola la petita vida domèstica i on les generacions es fan miques quan el passat desborda el present.