UPPGIVENHET
FITXA ARTÍSTICA
Autoria: Daniel J. Meyer
Direcció: Montse Rodríguez Clusella
Intèrprets: Diana Gómez, Marc Tarrida, Pau Escobar, Biel Castaño
Ajudant de direcció: Oriol Puig Grau
Escenografia: Anna Alcubierre
Il·luminació: Ganecha Gil
Vestuari: Míriam Compte
Disseny de so i espai sonor: Daniel J. Meyer, Òscar Villar
Moviment: Guille Vidal-Ribas
Coach vocal: Anna Valldeneu
Construcció de l'escenografia: Jorba-Miró
Ajudant de producció: Gina Aspa Miralta
Ajudant de escenografia: Jordi Bruna
Ajudant de vestuari en pràctiques: Abigail Montero, Tania Hernández Esteban
Ajudant d'escenografia en pràctiques: Mar Parés Baraldés
Logo: Quim Àvila
Fotografia: David Ruano
Direcció tècnica: Titín Custey
Assessorament musical: Jordi Vinyoles
Distribució: Bitò
Producció: AKA Teatro SL i Teatre Nacional de Catalunya
És l’esperança l’últim que es perd? I què ens queda quan aquesta ens abandona?
L’Ivan i en Petar arriben a Estocolm -paradigme del benestar i acollida- escapant-se d’un ambient de post-guerra. Germans orfes que busquen una vida millor, en la qual l’odi no hi tingui lloc.
L’Inge fa anys que treballa aquí, a un “centre d’inclusió” on acull als nouvinguts. Tot i això, no està exempta de prejudicis, i estar-ne és la seva lluita personal.
En Tarik fa anys que va arribar i ara l’esperança comença a transformar-se en desesperança: els dies passen i les seves condicions no canvien. Viu a un llimb de pertinença.
Els quatre personatges somnien i lluiten perquè això que busquen s'esdevingui. Però quant temps donem a cada esperança perquè es faci efectiva? Quan abaixes la guàrdia pots fer un pas en fals…
A en Petar, el germà petit, ple d’il·lusió, el seu inconscient l’abandonarà i es resignarà, caurà en l’Uppgivenhetsyndrom.
És l’esperança l’últim que es perd? I què ens queda quan aquesta ens abandona? Potser la resignació, o l’abatiment. I quan caiem en aquesta espiral, aleshores... només ens queda el silenci...
Viure és no perdre l'esperança.
