PAN

Un viatger arriba a un lloc bonic i tranquil. Cerca un lloc on plantar la llavor. Però la llavor no pot créixer sola, necessita ajuda: un raig del sol que li escalfi, l’aire que l’acariciï, l’aigua que li doni de beure i la terra que l’alimenti. I llavors només cal esperar.

D’un en un surten els tendres brots verds del blat, que es converteixen en blats daurats i omplen tot l’escenari: arriba el temps de collir, de moldre, de pastar.

La massa… no és simplement una massa. Té vida, respira, es mou, aprèn a caminar i vol ser! Un ésser! Així neix un nen. Tot al seu al voltant és nou i excitant. Vol veure el món, però… Primer cal créixer. I els nens creixen mentre dormen. En el somni comença el viatge per a conèixer el món i per a al final tornar d’on havia partit. Però l’important és el mateix viatge. Tornant ha après que l’únic sentit que té el viatge és servir als altres.