NAPALM AL COR

«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu a la novel·la el protagonista d’aquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca d’alguna forma d’alliberament.

Situada en una geografia ambigua, Napalm al cor posa en dansa la vida d’un noi que ha crescut en una zona militaritzada, marcat per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al desig amb Boris, amb qui manté un vincle ferotge, i per unes famílies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot, però encara manté la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà: la seva. L’única alternativa és fugir d’aquesta terra erma.